L'altre dia vaig veure la Lluna al cel. Tenia forma de somriure i era igual a la que vaig veure fa dos mesos, l'última vegada que ens vam trobar.
Em va dir que ens tornariem a veure després de dos anys, però ara mateix és impossible. Ell va tindre un accident i es va quedar en coma i mai va tornar a despertar, i mai ho farà.
Diuen que ell estarà als nostres cors però jo pense que si es queda al meu cor no podrà descarnsar en pau, no se'n podrá anar tranquil·lament a l'altre món. També diuen que abans de morir, la teua vida passa pel davant dels teus ulls, com les fotogrames que formen les pel·lícules. Per això, espere que recorde els bons moments que va passar amb mi i que també recorde la meua mirada de penediment després de discutir amb ell, que no volia ferir-lo i que em volia disculpar però el meu ego no m'ho permetia.
Espere que quan els meus ulls deixen de veure, el meu cor pare de bategar i la meus vida s'esfume, trobar-me amb ell, el meu estimat germà.
